Molt bones de nou!
Passejant pel facebook m'he trobat un article que penso que és interessant. Malgrat no té res a veure amb el que estem fent diria que en algun moment del curs n'hem parlat .
MÈTODE TOMATIS
miércoles, 12 de enero de 2011
Intel.ligència
Bon dia!
En el següent enllaç trobareu respostes d'examens que han realitzat diferents alumnes. Que penseu que són intel.ligents o no? Bé, no sé quins resultats treurien en psicotècnics però el que no podem negar és que capacitat per resoldre problemes en tenen! A més, segons la teoria de les intel.ligències múltiples, veure-ho que són alumnes intel.ligents perquè tal vegada no tenen intel.ligència matemàtica però la supleixen per d'altres!
examens
examens 2
I tot seguit, us presento un petit video amb alumnes un xic especials durant una classe. Fixeu-vos també com van resolent els problemes que presenta el professor, les deduccions i connexions que fan... Tot i això el mestre no sap apreciar la intel.ligència en potència que tenen!!
vídeo
(...Mai hagués dit que l'amic "Chavo" apareixeria en un bloc de PPB. Ja em sap greu companys...!)
En el següent enllaç trobareu respostes d'examens que han realitzat diferents alumnes. Que penseu que són intel.ligents o no? Bé, no sé quins resultats treurien en psicotècnics però el que no podem negar és que capacitat per resoldre problemes en tenen! A més, segons la teoria de les intel.ligències múltiples, veure-ho que són alumnes intel.ligents perquè tal vegada no tenen intel.ligència matemàtica però la supleixen per d'altres!
examens
examens 2
I tot seguit, us presento un petit video amb alumnes un xic especials durant una classe. Fixeu-vos també com van resolent els problemes que presenta el professor, les deduccions i connexions que fan... Tot i això el mestre no sap apreciar la intel.ligència en potència que tenen!!
vídeo
(...Mai hagués dit que l'amic "Chavo" apareixeria en un bloc de PPB. Ja em sap greu companys...!)
domingo, 9 de enero de 2011
Assertivitat
Molt bones a tothom! Després d'unes merescudes vacances tornem a remprendre tot allò que havíem deixat mig aparcat!
Recordeu què era l'assertivitat?I mantenir conductes assertives, passives o agressives? I els drets assertius?
Doncs bé, tot seguit us enllaço un test per saber si sou assertius o no:
Test d'assertivitat de Rathus
Si el test no us ha sortit gaire bé, no us preocupeu perquè us proposo...
Per últim, us proposo un llibre de google books que està molt bé! Hi tobareu més tests per realitzar, diferents tècniques...
"Per què he dit blanc si volia dir negre? Tècniques assertives per al professorat i formadors" de Manel Gúell
Recordeu què era l'assertivitat?I mantenir conductes assertives, passives o agressives? I els drets assertius?
Doncs bé, tot seguit us enllaço un test per saber si sou assertius o no:
Test d'assertivitat de Rathus
Si el test no us ha sortit gaire bé, no us preocupeu perquè us proposo...
tècniques que puc utilitzar per millorar l'assertivitat!
Per dir que no s’ha de respondre amb una veu moderada i amb una postura relaxada. Mirant l’interlocutor a la cara i ser constant i decidit amb el missatge que es vol transmetre.
A l’hora d’acceptar crítiques, cal fer-ho quan sigui certa i negar-la quan no ho sigui, sense ofendre, però, la persona que la fa. Pel fet de rebre una crítica, no s’ha de contraatacar amb una altra crítica. Convé mantenir un contacte visual amb la persona de la manera més relaxada possible.
Expressió de malestar. Si volem mostrar els nostres sentiments, haurem d’expressar la conducta exacta que ha produït el malestar i no criticar la persona que ha realitzat la conducta, evitant les etiquetes. No cal repetir-se amb el tema a tractar. Tampoc convé generalitzar i s’ha de procurar parlar en primera persona, evitant els termes de “sempre” i “mai”, ja que és diferent dir: “últimament et veig absent” que “sempre ets als núvols” (1). Si la situació ho permet, es pot demanar un canvi concret de conducta que milloraria la relació amb l’altre (2).
Si heu de demanar un favor, millor específicar concretament la demanda que feu. Podeu mostrar la vostra petició sense imperatius, i sense disculpar-vos per la vostra reclamació. També s’ha de tenir en compte que hem d’acceptar la resposta de l’altre tant si ens agrada com si no. En cas que l’altra persona dubti, podem tornar-hi a insistir, però amb el respecte corresponent. Recorda que és millor fer una demanda de canvi que una queixa.
Per fer pactes és obvi que s’han de respectar els drets d’ambdues parts. Tenir cura de no afectar negativament a nivell emocional.
A l’hora de fer compliments, s’han d’elogiar aspectes molt concrets, i si pot ser, dir el nom de la persona reconeguda. En la frase d’elogi convé expressar el sentiment positiu que us ha produït l’altra persona.
Mostrarem també algunes tècniques més específiques a utilitzar per tal que us en pugueu sortir en algun moment que es creiï conflicte i que els vostres drets estiguin vulnerats (6, pàg. ).
Disc rallat: Consisteix a repetir el punt de vista que considereu adequat.
ex: “Sé que vols diners però no puc deixar-te més diners... no puc deixar-te’n més...”
Acord assertiu: Es tracta d’acceptar la part de la crítica que considereu verídica.
ex: “És cert que avui no et deixo diners, però altres vegades te n’he deixat”.
Pregunta assertiva: Aquesta tècnica s’usa preguntant a la persona per tal d’obtenir informació que us pot ajudar en la pròpia argumentació. És una manera de manejar la crítica.
ex: “Què és el que he fet que t’ha sabut greu?”.
Processar el canvi: Consisteix a desplaçar el centre de la discussió en els aspectes rellevants.
ex: “Estem parlant d’altres detalls, hem perdut el fil de la qüestió”.
Ajornament assertiu: Es tracta de posposar la resposta a la pregunta amenaçant.
ex: “Prefereixo parlar més tard d’aquest tema, ara estem massa nerviosos”.
I recorda que proposar-se ser assertiu és un magnífic propòsit per començar cada any!
Per últim, us proposo un llibre de google books que està molt bé! Hi tobareu més tests per realitzar, diferents tècniques...
"Per què he dit blanc si volia dir negre? Tècniques assertives per al professorat i formadors" de Manel Gúell
lunes, 20 de diciembre de 2010
Ecologia emocional
Quanta cosa hi ha respecte les emocions... Bé, això de l'ecologia m'ha cridat l'atenció, valoreu-ho vosaltres mateixos!
“És l'art de gestionar les nostres emocions de tal forma que la seva energia es dirigeixi a la nostra millora personal, l'augment de la qualitat de les nostres relacions personals i a la major i millor cura del nostre món."
Els 7 principis de l’ecologia emocional són:
- Principi de l’autonomia personal. Ajuda’t a tu mateix i els altres t’ajudaran (Nietzsche)
- Principi de la prevenció de dependències. No facis pels altres allò que ells poden fer per si mateixos (Bragavad Gita)
- Principi del boomerang. Tot el que fas pels altres, t’ho fas a tu mateix (Erich Fromm)
- Principi del reconeixement de la individualitat. No facis pels altres allò que vols per tu. Ells poden tenir gustos diferents (Bernard Shaw)
- Principi de la moralitat natural. No facis pels altres allò que no vols que et facin a tu. (Confuci)
- Principi de l’autoaplicació prèvia. No podràs fer ni donar als altres allò que no ets capaç de fer ni donar-te a tu mateix.
- Principi de la neteja relacional. Tenim el deure de fer neteja de les relacions fictícies, insanes i que no ens deixen crèixer com a persones.
M. Mercè Conangla, pionera de l’ecologia emocional.
El darrer dia parlàvem de reciclatge emocional com a fase important d'una estratègia d'intel.ligència emocional. Doncs he trobat que per l'ecologia emocional és tant sols un petit concepte inclós en "L'atlas d'ecologia emocional"
sábado, 4 de diciembre de 2010
Origen, teoria i aplicació de la dissonància cognitiva
El 21 desembre 1956 estava prevista la fi del món, segons el vaticini de Marion Keech, líder d'una petita secta situada a Minnesota, que va rebre aquesta informació d'uns éssers espirituals procedents del planeta Clarion.
En el dia previst, una gran inundació acabaria amb el món, però els membres del grup de Keech serien salvats per una flota de plats voladors que els rescataria i els traslladaria a aquest planeta. Durant el dia 20 de desembre els adeptes es van dedicar a preparar el viatge, seguint les precises instruccions que arribaven des Clarion a través de Keech.
Però en la matinada del 21, la líder del grup va transmetre un missatge rebut des de Clarion: Déu s'havia apiadat del món gràcies a l'enorme fe del petit grup d'elegits i, per això, es suspenia la inundació global.Alguns adeptes es van sentir enganyats i van abandonar el grup. Però la majoria va romandre fidel a les seves creences i va acceptar amb bona disposició l'explicació rebuda.
Entre els membres de la secta, hi havia tres infiltrats: Leon Festinger, Stanley Schachter i Henry Riecken, investigadors psicosocials que volien estudiar la reacció dels membres del grup després que fallés el vaticini. El grup, que fins llavors havia fet poc proselitisme, va incrementar aquesta conducta de manera molt significativa: intentar captar nous adeptes, transmetre les seves idees als diaris, ...
L'equip de Festinger va concloure que una manera de justificar el seu comportament i els sacrificis i compromisos que públicament havien fet, era reafirmar-se en les seves creences i tractar de convèncer els altres que estaven en la veritat. Estava operant la necessitat de coherència.
Va ser així com Festinger, fill de Nova York, va començar a realitzar la teoria de la dissonància cognitiva, a la qual arriba des de l'anàlisi de la comparació social, que permet saber que l'individu tendeix a autoavaluar-se. És a dir, a conèixer si les seves opinions, actituds i qualitats són correctes o comparables amb les de altres individus del seu entorn. Si aprecia dissonància, sent malestar i tracta de corregir les desviacions mitjançant mecanismes que redueixin els efectes de la dissonància (canvi de conducta, assumpció de conducta equivocada, canvi argumental, etcètera). La dissonància ve a mesurar la insatisfacció provocada per actituds contradictòries (per exemple, la convicció que el tabac és nociu per a la salut i el fet de fumar).
Els mitjans de comunicació creen dissonàncies cognitives en les audiències, especialment en el terreny de la publicitat comercial. De manera intencionada s'aguditzen les contradiccions mitjançant una comparació social que busca provocar una resposta correctora de la dissonància a través del consum, de l'adquisició del que li fa igual.
Davant els processos informatius dels mitjans es produeixen també dissonàncies quan els missatges rebuts afecten les creences, conviccions i valors. Per això alguns mitjans busquin la gratificació de les seves audiències mitjançant l'ús de la informació contra la incertesa, però, quan produeixen dissonàncies, tracten de desencadenar l'adhesió de l'audiència als valors dominants. La gent busca aquells mitjans amb els estableix un grau d'identificació, amb els quals la dissonància ideològica és menor. Més que la recerca de la 'veritat' informativa, es vol confirmar que la nostra posició és raonable o compartida.
A les classes amb menys informació disponible, l'actualitat pot esdevenir una font d'inseguretat, en la mesura que no arriba a ser entesa o contextualitzada i s'adverteix com una amenaça deslocalitzada (guerres, accidents, catàstrofes naturals, violència domèstica ...) . De vegades, la reducció de la dissonància en els sectors socials més deprimits pot arribar a produir-se, paradoxalment, mitjançant la privació dels consums informatius.
En el dia previst, una gran inundació acabaria amb el món, però els membres del grup de Keech serien salvats per una flota de plats voladors que els rescataria i els traslladaria a aquest planeta. Durant el dia 20 de desembre els adeptes es van dedicar a preparar el viatge, seguint les precises instruccions que arribaven des Clarion a través de Keech.
Però en la matinada del 21, la líder del grup va transmetre un missatge rebut des de Clarion: Déu s'havia apiadat del món gràcies a l'enorme fe del petit grup d'elegits i, per això, es suspenia la inundació global.Alguns adeptes es van sentir enganyats i van abandonar el grup. Però la majoria va romandre fidel a les seves creences i va acceptar amb bona disposició l'explicació rebuda.
Entre els membres de la secta, hi havia tres infiltrats: Leon Festinger, Stanley Schachter i Henry Riecken, investigadors psicosocials que volien estudiar la reacció dels membres del grup després que fallés el vaticini. El grup, que fins llavors havia fet poc proselitisme, va incrementar aquesta conducta de manera molt significativa: intentar captar nous adeptes, transmetre les seves idees als diaris, ...
L'equip de Festinger va concloure que una manera de justificar el seu comportament i els sacrificis i compromisos que públicament havien fet, era reafirmar-se en les seves creences i tractar de convèncer els altres que estaven en la veritat. Estava operant la necessitat de coherència.
Va ser així com Festinger, fill de Nova York, va començar a realitzar la teoria de la dissonància cognitiva, a la qual arriba des de l'anàlisi de la comparació social, que permet saber que l'individu tendeix a autoavaluar-se. És a dir, a conèixer si les seves opinions, actituds i qualitats són correctes o comparables amb les de altres individus del seu entorn. Si aprecia dissonància, sent malestar i tracta de corregir les desviacions mitjançant mecanismes que redueixin els efectes de la dissonància (canvi de conducta, assumpció de conducta equivocada, canvi argumental, etcètera). La dissonància ve a mesurar la insatisfacció provocada per actituds contradictòries (per exemple, la convicció que el tabac és nociu per a la salut i el fet de fumar).
Els mitjans de comunicació creen dissonàncies cognitives en les audiències, especialment en el terreny de la publicitat comercial. De manera intencionada s'aguditzen les contradiccions mitjançant una comparació social que busca provocar una resposta correctora de la dissonància a través del consum, de l'adquisició del que li fa igual.
Davant els processos informatius dels mitjans es produeixen també dissonàncies quan els missatges rebuts afecten les creences, conviccions i valors. Per això alguns mitjans busquin la gratificació de les seves audiències mitjançant l'ús de la informació contra la incertesa, però, quan produeixen dissonàncies, tracten de desencadenar l'adhesió de l'audiència als valors dominants. La gent busca aquells mitjans amb els estableix un grau d'identificació, amb els quals la dissonància ideològica és menor. Més que la recerca de la 'veritat' informativa, es vol confirmar que la nostra posició és raonable o compartida.
A les classes amb menys informació disponible, l'actualitat pot esdevenir una font d'inseguretat, en la mesura que no arriba a ser entesa o contextualitzada i s'adverteix com una amenaça deslocalitzada (guerres, accidents, catàstrofes naturals, violència domèstica ...) . De vegades, la reducció de la dissonància en els sectors socials més deprimits pot arribar a produir-se, paradoxalment, mitjançant la privació dels consums informatius.
viernes, 19 de noviembre de 2010
La psicologia positiva i "El secret de la felicitat"
Ja avancem que és un tema molt interessant! Sempre és atractiu sentir la frase "El secret de la felicitat". Però, què és la felicitat? Existeix? Com es troba? No perdem molt temps buscant-la?
Bé, sigui com sigui, Martin Seligman ens dóna algunes pistes. Malgrat ell es considera pessimista de mena ha dedicat la seva vida a estudiar l'optimisme i la felicitat, i alguna cosa ha après!
A veure que hi podem fer nosaltres...
Per començar us deixo un tastet de l'entrevista de l'amic Punset a en Seligman:
Punset-Seligman en acció
Per no abandonar el format entrevista, al qual estem força acostumats gràcies a la contra del diari gratuït que ens proporciona la Generalitat, us n'enllaço una que malgrat és un xic antiga ens pot informar força bé sobre psicologia positiva, felicitat i optimisme.
Extracte entrevista diari
Bé, sigui com sigui, Martin Seligman ens dóna algunes pistes. Malgrat ell es considera pessimista de mena ha dedicat la seva vida a estudiar l'optimisme i la felicitat, i alguna cosa ha après!
A veure que hi podem fer nosaltres...
Per començar us deixo un tastet de l'entrevista de l'amic Punset a en Seligman:
Punset-Seligman en acció
Per no abandonar el format entrevista, al qual estem força acostumats gràcies a la contra del diari gratuït que ens proporciona la Generalitat, us n'enllaço una que malgrat és un xic antiga ens pot informar força bé sobre psicologia positiva, felicitat i optimisme.
Extracte entrevista diari
sábado, 13 de noviembre de 2010
Droga i cervell
Bon dia!
He estat buscant informació sobre les drogues i la seva afectació al cervell de la persona. Doncs bé, he trobat un PDF que penso que està molt i molt bé. Resumeix perfectament el que vàrem comentar d'adicció, tolerància i dependència, de l'alteració del sistema nerviós i del seu funcionament (sinapsis i neurotansmissors com la dopamina). Penso que és una bona síntesi!
PDF DROGA I SALUT
He estat buscant informació sobre les drogues i la seva afectació al cervell de la persona. Doncs bé, he trobat un PDF que penso que està molt i molt bé. Resumeix perfectament el que vàrem comentar d'adicció, tolerància i dependència, de l'alteració del sistema nerviós i del seu funcionament (sinapsis i neurotansmissors com la dopamina). Penso que és una bona síntesi!
PDF DROGA I SALUT
Suscribirse a:
Entradas (Atom)